El conte pretén ser una oda a la infància i als poders que els nens tenen per generar atmosferes i ambients transformadors; la visió del conte pretén, doncs, remarcar que el món de la infància s’ha de repensar contínuament i atorgar l’espai que mereix. L’acompanyament que els podem oferir dependrà també de les «ulleres» que els adults ens posem en cada situació que hi convisquem.
A través dels poders de cadascun dels personatges succeeixen un munt de situacions en què, gràcies a l’ajuda mútua, tothom creix.
El final del conte ens parla del valor de la família com a aspecte clau per a la veritable felicitat del nostre protagonista, si fem referència als nens i nenes, és l’aspecte primordial de gran part de les dificultats i el malestar que expressen en determinades ocasions, i no oblidem que el vincle familiar és la base per a un desenvolupament saludable; al conte també s’expressa que allò realment important és l’enllaç i la pertinença a un grup/família:
«De famílies, no patiu, n’hi ha de molts tipus, però el més important és sentir que hi ha sempre algú, a prop o lluny, que ens estima per ser qui som. I ara vosaltres ja ho sabeu!»
El missatge final parla de l’alliberament que fa saber qui ets; la identitat i allò que t’agrada fer per iniciar el propi camí; missatge clau per propiciar un bon acompanyament als nostres nens.
Aquest apartat que ve a continuació ofereix una mini bibliografia, una breu explicació de cada valor rellevant del conte i a més conté activitats i metodologies que van directament relacionades amb cadascun.
RECURSOS I FONTS BIBLIOGRÀFIQUES Llibres en què m’he inspirat per fluir a l’escriptura
VALORS RELLEVANTS DEL CONTE
ACTIVITATS I PROPOSTES EDUCATIVES
Per a la realització d’aquestes propostes utilitzarem la mateixa pràctica que , la SU , a la història desenvolupa a les aules. El cercle de diàleg, el temps de cercle o el cercle restauratiu.
Encara que no ho esmentem directament en el conte , les Fades del moviment FIM (Felicitat de la infància Mundial) implementen aquesta pràctica i el cercle com a mètode per a la trobada amb els nens i nenes.
En la nostra història RATMAN és l’objecte de paraula d’aquestes pràctiques i gràcies a ell esdevé la màgia.
ERG ENFOCAMENT Restauratiu global
L’Enfocament Restauratiu Global (en endavant, ERG) aporta una nova mirada i, per poder
actuar en coherència, ens ofereix una sèrie de processos i pràctiques específiques
per crear comunitat i gestionar les relacions, incidents i conflictes a l’àmbit escolar,
superant el model permissiu i punitiu.
És un enfocament humanitzador, perquè desobjectivem als altres, és a dir, els altres (a
l’escola: companys d’equip, alumnat, famílies; en l’esfera personal: parelles, fills, amics
i amigues, familiars, etc.) deixen de ser objectes a controlar per ser persones amb les
quals ens relacionem.
La restaurativa ve de formes de gestió del conflicte ancestrals en el si de comunitats
indígenes, que se centraven en les persones i les seves necessitats i no en la vulneració
de la norma. La restaurativa, a la vegada, ens interpel·laּּּּּּּ personalment perquè
impacta en les nostres creences de base, ens proposa revisar-nos i identificar
les nostres pròpies violències i dinàmiques de poder. Per això hi ha qui diu que la
restaurativa no són ni unes pràctiques, ni un enfocament, sinó que és una manera de
fer i de viure, per tant, una manera de ser.
Els cercles, entesos com a pràctica restaurativa, troben les seves arrels en les
comunitats indígenes nord-americanes i africanes, on, fent servir l’objecte per
parlar (un objecte que passa de mà en mà de manera seqüencial per donar la
paraula), RATMAN la comunitat asseguda en cercle dialogava sobre els temes que els
ocupaven i també per resoldre els conflictes que l’afectaven. Els cercles actuals
combinen aquestes tradicions antigues amb conceptes contemporanis de democràcia
participativa i inclusió en una societat complexa i multicultural.
El petit manual de l’enfocament restauratiu global en l’àmbit educatiu. Dossier nº 1
PROPOSTES